Diumenge XXXIII-d-any
Pr 31, 10-13. 19-20. 30-31
Es el final del llibre dels
Proverbis i, d’alguna manera, se’ns retrata la dona ideal, que ha fet
fructificar els seus talens. Però més que un elogi de la bona esposa, es un
elogi del treball que du a terme amb responsabilitat. El secret de la
felicitat, esta fet de coses humils i modestes, de la nostra vida de cada dia.
Dues
coses es volen posar en valor, que son com les benaurances de la dona:
benaurada tu que veneres el Senyor, i benaurada ets perquè amb el teu treball
crees benestar.
Se’ns vol mostrar una dona activa i
complerta, plena de saviesa, i que dóna al seu entorn l’única cosa que Déu
espera per la humanitat: la benaurança.
Mt 25, 14-30
En un moment en que Jesús es disposa a afrontar la mort i a confiar la futura Església als deixebles, la lliçó de la paràbola és clara: encara que el seu retorn es faci esperar, els deixebles hauran d’administrar el tresor de la seva Paraula, i prendre les iniciatives que calguin per produir fruits.
La nova vinguda del Fill de l’Home,
serà una mena de test per tots els seus seguidors, a qui reparteix els seus
bens, cadascú segons les seves capacitats. Déu ens fa confiança, la sola cosa
que ens demana és fer el que ens sigui possible pel Regne, fins i tot assumint
riscos, que és el que fan els dos primers servents per aconseguir doblar la
suma confiada. El tercer servidor, però, no s’arrisca de perdre el que el
senyor li ha donat, a qui considera exigent i té por d’ell, no confia en ell.
Tant al qui havia rebut 5 talents,
com al que 2, el senyor els diu el mateix, la recompensa és la mateixa, el què
compta és produir fruit, no es tracta d’una valoració matemàtica dels
beneficis. El qui havia rebut un sol talent, no aprofita les possibilitats que
se li ofereixen, i acaba perdent, fins i tot, el que tenia, per la manca de
confiança. A vegades també ens passa que, davant de petites coses, tendim a no
fer res.
Els talents, la Bona Nova que ens
aporta Jesús, és dotada de múltiples possibilitats, que cadascú ha de fer
fructificar segons la seva capacitat.
Joan i
Roser
1 comentari:
Avui diumenge arran de la paràbola dels talents,La frase «perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més, i en tindrà fins a vessar; però el qui no té, li prendran fins allò que li queda» (Mt 25,29), no és, naturalment, una màxima per animar al consum, sinó que només es pot entendre a nivell d'amor i de generositat. Efectivament, si corresponem als dons de Déu tot confiant en el seu ajut, aleshores experimentarem que és Ell qui dóna l'increment: «Les històries de tantes persones senzilles, bondadoses, a les que la fe ha fet bones, demostren que la fe produeix efectes molt positius (...). I a l'inrevés: també hem de constatar que la societat, amb l'evaporació de la fe, s'ha tornat més dura...» (Benet XVI).
Publica un comentari a l'entrada