Mc 13, 33-37
Jesús parla als deixebles de la seva
vinguda ... malgrat que encara es troba enmig d’ells. Quan s’escriu el text, ja
havien viscut la resurrecció de Jesús, però esperaven el seu retorn per entrar
amb Ell al Regne. És en aquest sentit que es parla de la vinguda del Senyor.
Jesús se’n va, deixa la casa i
reparteix les tasques i responsabilitats als seus servents. Serà necessari
organitzar-se durant la seva absència, que no en precisa la durada. Què fer
durant l’espera?: vetllar! Jesús crida a la vigilància i es limita a
recordar-nos dues coses: 1) “no sabeu quan”, que ho repeteix dues vegades; cal
comportar-se de tal manera que estiguem sempre a punt per acollir el Senyor
quan torni; i trobem aquí indicades les quatre parts de 3 hores en que els
romans dividien la nit, des de la sis del vespre fins la sis del matí (vespre,
mitja nit, cant del gall i matinada). 2)
“vetlleu”, que ho diu tres vegades. Vetllar no és pas una actitud passiva, sinó
una crida a la vigilància activa, acomplint el treball i la missió confiats a
cadascú. Jesús no utilitza la por, no profereix cap amenaça, sols crida a la
vigilància.
La temptació és adormir-se,
desatendre la casa que ens ha estat confiada. Les nostres modestes vides poden
contribuir en la gestió de la nova humanitat, però cal vetllar per fer-ho
possible.
Joan i
Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada