(Recuperat de gener de 2013 )
Is 42, 1-4, 6-7
És
un text del segon Isaïes, que predica en temps de l’exili a
Babilònia, i s’esforça a donar coratge als seus compatriotes. El
poble, perdut, lluny de la seva terra, es preguntava si Déu no
l’havia abandonat, degut a la seva infidelitat. Llavors, el profeta
afirma que comença el temps de la consolació. Ja no és el passat
la mesura del present, sinó un esdevenir nou que Déu proposa. La
desesperació de l’exili, passa a ser esperança.
Parla de l’actitud del
Servent de Déu, cridat i assistit per l’Esperit, per dur a terme
una especial missió: fer present, amb la seva vida, l’actitud de
Déu envers l’humanitat, és evidenciar que Déu instaura la seva
justícia i la seva llum, a traves de la debilitat de l’ésser
humà. La voluntat de Déu és de salvació i alliberament per tota
la humanitat.
Els jueus van identificar
aquest “Servent” amb la “resta d’Israel”, i la comunitat
cristiana hi ha vist la figura de Jesús, introduint un nou concepte
de Messies, que comparteix la debilitat de la condició humana, en
coherència amb el Déu amb nosaltres.
Lc 3, 15-16, 21-22
El
Messies que esperava Joan, no s’identifica pas amb l’autèntic
Jesús: no “té la pala a les mans ...”, ni “cremarà la palla
en un foc ...”, però sí que batejarà de manera diferent: ell
bateja amb aigua, però Jesús ho farà amb el foc de l’Esperit
Sant, que abrusarà els cors amb el seu amor.
Com
tot el poble, Jesús també fou batejat; es volia mostrar com un home
entre els homes. Però mentre pregava, “el cel s’obrí”; es
presenta la pregària com una obertura entre la terra i el cel, entre
els homes i Déu. L’Esperit baixà “com” un colom, símbol de
pau i reconciliació, i una veu digué: “tu ets el meu Fill, el meu
estimat”.
Es recull en aquest text,
el que va ser experiència de Jesús al llarg dels anys del seu camí:
ser estimat per Déu. Circumstància que es repetirà en la
Transfiguració i, finalment, en la resurrecció. Lluc descriu una
escena de revelació, una teofania, amb un llenguatge poètic, el més
idoni per explicar l’inexplicable. Ben segur que Jesús, en el
Jordà, tingué una experiència del Pare, que va marcar per sempre
la seva vida.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada