Diumenge IV durant l’any

( Recuperat de 3 de febrer del 2019)     

Diumenge IV durant l’any

                                                               

Jr 1,4-5. 17-19                           

                                                                                                      

            El poble jueu viu un període molt difícil (VII-VI aC). És un país petit envoltat de grans imperis, que es disputen el domini de l’Orient Mitjà. El rei no sap quina política ni quines aliances adoptar.

            És en aquest context que Jeremies sent la crida de Déu. Ha estat escollit, des d’abans de néixer, per ser paraula de Déu enmig del poble, per un combat contra uns polítics que parlen de tot, menys de pau, i un Temple preocupat sols d’organitzar belles litúrgies. Curiosament, per una tasca que exigeix tan de coratge, Déu ha escollit un home jove, tímid, i que diu que no sap parlar ... però res no el farà desdir de la missió, perquè Déu està amb ell, i en Déu hi trobarà la seva força.

             Jeremies ha d’esdevenir el clam de Déu per fer recordar que hi ha una sola cosa prioritària,  l’aliança amb Déu. Però dir les veritats sol portar problemes, Déu ja l’avisa ... però  li farà costat.   

 .............................................  

Lc 4, 21-30

     

            Els comentaris que fa Jesús del text d’Isaïes, que acabava de llegir, són acollits favorablement, però ... no és el fill del fuster? ... no entenien el fet que Déu no acostuma a triar els més notables, sinó els més senzills. Després, la gent de Natzaret tampoc comprenen que Jesús hagi curat malalts a Cafarnaüm (on viuen jueus i pagans), i no en el seu poble.

            Jesús respon recolzant-se en l’Escriptura, vol mostrar que tot depèn de l’acolliment que es mostri,  i els proposa uns exemples: Elies calma la fam d’una dona estrangera, i Eliseu cura de la lepra un general sirià, ambdós amb disposició a creure el que els diuen els profetes.

            L’obertura a la salvació dels pagans, és refusada pels jueus contemporanis de Jesús, però Déu no és pas el Déu d’un sol poble, sinó de tots els pobles, inclosos els pagans; tothom pot adquirir la qualitat de fills de Déu.

            Per la gent de Natzaret, aquesta lliçó de Jesús era massa dura, “es van omplir d’indignació” i busquen matar-lo fora del poble, portant-lo vora l’espadat de la muntanya. Jesús però ... “va passar entremig d’ells i se’n va anar”, simbolitzant així el poder que no li havien sabut reconèixer. 

Joan i Roser