(Recuperat de juliol de 2016)
Is 66, 10-14
En el nom
del Senyor, el profeta pronuncia paraules de consolació per un poble decebut. Els exiliats a Babilònia retornen al
país, però aquest retorn, tan esperat, no ha pas rebut l’acolliment que havien
imaginat. La Jerusalem que troben, no és la que havien deixat: el Temple està
en runes, i havien estat oblidats pel poble que es va quedar.
És una crida a l’esperança. Jerusalem
esdevindrà com una mare pels seus fills; les paraules que caracteritzen la seva
acció, descriuen actes maternals: seran alletats, portats al braç, amanyagats
... Al llarg del text, es passa de Jerusalem a la mare, i de la mare al Senyor.
Déu consola al poble com una mare al seus fills. El dir Pare a Déu, és un símbol
patriarcal, que no deixa de tenir, també, aspectes maternals. La mà del Senyor
els farà trobar altre cop la Jerusalem que havien esperat.
............................................................................
Lc 10, 1-12, 17-20
Després d’haver enviat els Dotze, Jesús
ara n’envia 72, xifra simbòlica que evoca el nombre de totes les nacions
conegudes ( Gn 10), es vol representar la universalitat del missatge de Jesús;
la Bona Nova cal ser proclamada per tot el món, és per a tothom. Surten de dos
en dos, perquè el seu testimoni tingui valor jurídic, segons la llei jueva (Dt
17, 6).
La missió dels deixebles és la
mateixa que Jesús ha rebut del Pare: anunciar que el Regne de Déu ja és aquí.
No els diu de predicar en llocs sagrats, sinó pels pobles i les cases, llocs on
es desenvolupa la vida dels homes; les comunitats cristianes van néixer en el
sí de famílies, dins d’una casa, que esdevingué lloc d'acollida i de
celebració de la Paraula i partir el pa. Jesús els donà els consells necessaris
per preparar-los a afrontar els problemes que Ell coneixia bé: alleugerir
l’equipatge, per conservar la llibertat de moviment ... es trobaran amb el
refús, com Jesús al poble samarità ... amb l’aversió, “com anyells enmig de
llops” ... “compartiu el que tinguin per menjar”, doncs ja no hi ha menjars
impurs ...
A la
tornada, Jesús els avisa que la autèntica alegria, no està en l’èxit obtingut
en la seva missió, sinó en el fet que “els vostres noms estiguin escrits en el
cel”.
Ja ens
agradaria que l’Església volgués retrobar la simplicitat d’aquells temps, per
anunciar al món les paraules i fets de Jesús. El papa Francesc n’és, potser,
una esperança.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada