(Recuperat de juliol de 2016)
Gn 18, 1-10
Pels cananeus, les alzines
eren arbres sagrats, un bon lloc, doncs, per ubicar-hi aquest relat. Per
primera vegada, en l’Escriptura, Déu és convidat a casa d’un home, doncs no hi
ha dubte que els tres visitants simbolitzen Déu, si més no, Abraham reconeix en
ells la presència divina, amb l’objectiu de confirmar-li la promesa que li va
fer Déu d’una descendència. Malgrat són vells, tant ell com la seva dona Sara
... tindran un fill.
Abraham s’adreça als personatges,
primer en singular (“Senyor, si m’has concedit el teu favor ...”), i després en
plural (“... que porti aigua per rentar-vos els peus i reposeu ...”), el que fa
pensar en el caràcter misteriós de la visita. Tot és proposat amb polidesa i de
manera humil; Abraham es manté dret davant els convidats, amb actitud de
servei.
Hi ha tres punts a distingir: 1) la
fe d’Abraham al reconèixer el Senyor; 2) la hospitalitat amb que el rep, i 3)
la familiaritat de Déu amb Abraham i la seva família. Un bon exemple de relació
i acollida de Déu pel ésser humà.
......................................................................................
Lc 10, 38- 42
Mentre Maria, asseguda,
escolta la Paraula de Jesús, Marta, atabalada, mira de servir-lo; totes dues el
reben a casa seva i s’ocupen de Jesús,.
Es vol ressaltar el valor de
l’escota de la Paraula de Déu. L’error de Marta és no entendre que l’arribada
de Jesús, és una gran ocasió que no es pot perdre i, per tant, és necessari sacrificar lo urgent per lo
important. Marta ofereix a Jesús un acolliment a casa seva, Maria, però,
l’acull dins seu escoltant la seva Paraula; les dues dones, de manera diferent,
acullen Jesús amb tota la seva atenció.
No s’ha d’interpretar el text com
una presa de posició de Jesús, dins un conflicte domèstic. Jesús mostra un tal
respecte al servei que, durant la seva vida, es fa servidor de tots. A través
de Marta, però, convida a donar una prioritat a l’escolta de la Paraula; el
servei no pot estar mancat de l’escolta de la Paraula.
Cal veure-hi, també, en el text, la
proclamació dels drets de la dona a ser deixeble: Maria estava asseguda als
peus de Jesús, actitud del deixeble.
En un món com el nostre, ocupat en
tot tipus d’activitats, sovint no sabem copsar on és l’essencial ... i això cal
corregir-ho.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada