Jn 2, 1-11
És
amb simbolismes, que Joan diu les coses importants en el seu
evangeli, i no parla de miracles, sinó de “signes”, lo qual
provoca la pregunta ¿signe de què? ... i cal descobrir el missatge
amagat en el text.
“El
tercer dia ...”, no s’ha de confondre amb un temps cronològic.
En llenguatge bíblic, és el dia reservat per l’actuació de Déu:
aquí comença a manifestar-se Jesús ... i, al final, “el tercer
dia” Jesús serà ressuscitat per Déu.
Tot
comença en un àpat de noces, que evoca un projecta d’aliança:
“... com un nuvi s’alegra de tenir la núvia”, llegim a Is 62,
5.
Les
piques de pedra servien per posar-hi l’aigua pel ritus de
purificació que manava la Llei, però Jesús transforma l’aigua en
vi, vi que com diu el cap del servei, és molt millor que el d’abans.
És la nova aliança que
Jesús ha vingut a inaugurar. No ha vingut a destruir les piques de
pedra, símbol de la Llei, sinó a canviar-hi el contingut.
Maria,
en l’evangeli de Joan, hi surt sols dues vegades: al inici, les
noces de Canà, i al final, acompanyant Jesús a la creu. A Canà,
Maria convida als servidors a col·laborar en l’obra de Déu: “feu
el que ell us digui”, i així esdevindran testimonis del primer
“signe” que fa Jesús.
Joan i Roser
(Recuperat de gener de 2016)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada