Jr 31, 7-9
Aquests
versets pertanyen al anomenat “Llibre de la Consolació”, escrit
per Jeremies, que resta a Jerusalem durant l’exili a Babilònia, i
intenta animar als seus compatriotes desesperats, anunciant que els
exiliats retornaran, alguns potser malmesos ... però tornaran.
Quan van ser deportats,
va ser difícil suportar les dificultats de la ruta, però la tornada
serà joiosa, fins i tot pels més febles.
Com que tot va malament,
el seu missatge d’esperança seria poc creïble i, per això,
comença amb “diu el Senyor” ... no pas jo.
............................................................
Mc 10, 46-52
"A l'instant hi veié, i el seguia camí enllà"
Els
deixebles, a Jericó de
camí vers Jerusalem, i després de tres avisos, continuaven sense
comprendre la propera fi de Jesús, no era aquesta la seva idea de
Messies ... estaven cecs.
El cec Bartimeu, estava
assegut “a la vora del camí”, no hi veia, no ho entenia, i és
per això que no seguia el camí, però reconeix la seva ceguesa.
Així, quan sent que passa Jesús, el crida i insisteix, demana ajuda.
La gent el vol fer callar, però Jesús s’atura i el fa cridar.
Bartimeu s’aixeca, llença el mantell, i va cap a Jesús. El
mantell era la peça més preuada per un jueu; segons la Torà, quan
un té un deute, si no el paga, se li pot prendre tot excepte el
mantell, sense el qual, amb el fred de la nit, podria morir ... seria
matar-lo
Bartimeu, doncs, ho
abandona tot per anar cap a Jesús, i li diu “Rabuni, fes que hi
vegi”, no ho veia clar, no ho entenia ... però quan hi veu, quan
comprèn el missatge, segueix el camí de Jesús. La seva fe, la seva
confiança en Jesús, l’ha salvat.
No es pot seguir
Jesús a cegues, com en un ramat, cal demanar de veure-hi clar, i cal
desfer-se dels entrebancs, per poder trobar el camí.
Joan i Roser
(Recuperat d'octubre de 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada