Sv 7, 7-11
Quan
Salomó hereta el tron del seu pare David, en un somni, Déu li diu (1Re 3, 5,
9): “Demana què vols que et doni”, i ell respon: “... que tingui enteniment per
governar el teu poble, i discernir entre el bé i el mal ...”.
El
llibre de la Saviesa, 900 anys després, recorda aquest text, i fa dir a Salomó:
“vaig pregar i l’esperit de saviesa va venir a mi”. Els grans del món tendeixen
a creure que tenen una saviesa innata, que en tenen el monopoli ... però no és
així. Cal demanar-la humilment en la pregària, com va fer Salomó, que en el
text es felicita d’haver triat la veritable saviesa, i enumera tot el que
considera inferior a ella, com és la riquesa material.
Per
la gent de la Bíblia, la saviesa no era pas un conjunt d’especulacions
intel·lectuals, sinó que porta a trobar respostes als problemes de la vida; pel
rei, era saber governar el seu poble.
El
text mostra la preferència de la Saviesa enfront de tots els bens de la terra,
la superioritat dels bens espirituals sobre els materials, i constata que la
Saviesa és un do de Déu.
..........................................................
Mc 10, 17-30
"I qui es podrà salvar?"
L’home
pregunta “què haig de fer...”, i Jesús li diu “observar els manaments”. Aquesta
pregunta era objecta d’un fort debat entre els fariseus, que buscaven establir
una jerarquia dins els 613 manaments en que havien “resumit” la Llei.
Crida
l’atenció que Jesús, sols cita els manaments relacionats amb el proïsme. Els
manaments són només una primera etapa, i Jesús “se’l mira amb afecte” i el
crida a seguir-lo. Però per seguir Jesús cal ser lliure, i l’home comprèn que
és un esclau de les seves riqueses, i la seva tristesa ressona com una
confessió d’aquesta situació.
Jesús
posa a proba la seva llibertat, la seva capacitat per discernir on es troba la
saviesa. Jesús el convida a passar de ser un home que compleix la Llei, a un
deixeble que segueix el camí. Però l’esperit de saviesa que demanava Salomó, no
estava pas en ell. Les riqueses personals, del tipus que siguin, no basten, la
salvació no es mereix, es rep per gràcia i, per això, cal ser lliure.
Els deixebles queden sorpresos, la reacció de Pere dóna a
entendre que estan encara dins la lògica del mèrit, i Jesús els anuncia la
persecució ... i els promet igualment la vida eterna, però com un do, no pas
com una recompensa.
Joan i Roser(Recuperat d'octubre de 2012)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada