Is 53,
10-11
És un dels “cants del
Servidor sofrent”, del anomenat 2º Isaïes. Parla als seus
contemporanis en una època problemàtica pel poble d’Israel:
devastació, angoixa, persecució i exili a Babilònia. Es senten
abandonats de Déu, i Isaïes posa l’exemple d’un Servent, que
sembla personificar el poble exiliat, o el que en queda, per donar un
missatge. Tres punts a considerar:
1) és difícil
interpretar, és un contrasentit, creure que Déu pot complaure’s
en el sofriment, si sabem que Déu és amor; cal entendre que quan el
Servent és triturat pel sofriment, Déu s’inclina sobre d’ell
amb amor, està al seu costat.
2) es pot donar un sentit
a aquest sofriment, “després ... veurà la llum i se’n saciarà”,
que no pretén pas ser una explicació del misteri del sofriment,
però una esperança de que pot servir per quelcom ... a la fi
tornaran a casa.
3) poden contribuir a
l’obra de Déu. Pel servent, “el designi del Senyor arribarà a
bon terme”, recobraran la pau. El profeta anuncia un esdevenir, una
llum. El Servent obre una esperança al poble exiliat ... i també
als cristians, quan seran colpits per la Passió de Jesús.
............................................................
Mc 10, 35-45
"Seure a la meva dreta i a la meva esquerra no soc jo qui ho ha de concedir,
és per aquells a qui Déu ho ha reservat"
Marc
posa novament en relleu la incomprensió dels deixebles, quan Jaume i
Joan pregunten a Jesús sobre els primers llocs en el Regne. Jesús
els porta a imitar-lo bevent la copa i sent batejats, simbòlicament
un desafiament a sofrir. Dins la Bíblia, “la copa” era sovint
lligada a la dificultat o al sofriment, i “ser batejats amb el
baptisme ...”, significava submergir-se en l’aigua per morir
ofegat, que es podria interpretar morir i, al sortir de l’aigua,
viure una nova vida, ressuscitar.
Si bé hi ha llocs
preparats per Déu, els deixebles han d’entendre que el model pagà
o dels mestres, no serà pas el del Regne que proclama Jesús. Allà
és el servei el que els farà grans.
“Donar la vida en
rescat per tothom”. No té sentit imaginar que la vida de Jesús
fos el preu pel perdó de Déu, seria desfigurar la imatge de Déu.
La paraula “rescat”, significava “alliberament”, no un preu.
Tots els profetes havien lluitat contra els sacrificis humans; els
deixebles en cap moment entendrien que Déu pogués exigir la mort
del seu Fill.
El missatge de Jesús
està en la seva vida, però la veritat que ens mostra té el seu
risc, que ell assumeix; la seva mort n’és una conseqüència, i no
s’ha de confondre amb un objectiu.
Joan i Roser
(Recuperat d'octubre de 2015)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada