6/6/12

Amb Déu o sense, al Círcol

Jaume Oliveras escrivia divendres 1 de juny un article a El Punt Avui a partir de la seva participació juntament amb Marcel Riera en la presentació del llibre Amb Déu o sense, quaranta cartes creuades entre Francesc Torralba i Vicenç Villatoro, editat per Fragmenta editorial i que, com ja sabeu, xarxa de laics vam presentar en el Circol aquest passat mes de maig. 
A l'acte en que hi van participar més de cent vint persones es van exposar diferents punts de vista en un marc de diàleg i d'escolta.
Jaume Oliveras va qualificar el llibre de "cultura de frontera i va fer-ne una glossa des de la pertinença, mentre que Marcel Riera va dir que el tema del llibre és "el tema" de la humanitat, alhora que valorà l'estil de la literatura epistolar com un estil de gran riquesa i que es troba en una certa decadència..
Francesc Torralba va valorar que el llibre presenta sense llimar, pe`ro també sense punxes la concepció de la vida d'un "amb Déu" i d'un "sense Déu" amb les proximitats i llunyanies que això implica.
Vicenç Villatoro va afirmar que el llibre conté optimisme positiu per conviure essent diferents.






En definitiva el Círcol va ser durant més d'una hora i mitja una atri dels gentils en el qual es debaté, sense voluntat de convèncer l'altre de les pròpies conviccions. En tot cas la civilització es va fer present i es va manifestar el desig que aquest diàleg obert imperi en el món.


En el següent enllaç podeu accedir al seu article.
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/545680-indagadors-amb-deu-o-sense.html

les campanes de Badalona repiquen en homenatge a Verdaguer


El proper diumenge 10 de juny a les 7 de la tarda, com ja haureu sentit, els campanars de dues catedrals i de més d'un centenar d'esglésies, monestirs i ajuntaments d'arreu del país repicaran simultàniament durant cinc minuts com a homenatge a mossèn Cinto Verdaguer amb motiu del 110è aniversari de la seva mort.
La iniciativa Dia de la memòria ha estat promoguda per una comissió ciutadana formada per personalitats d'Osona, el Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya, i amb el suport d'Omnium Cultural-Osona i té com a intenció consolidar-se com un homenatge anual a tots els defensors de la llengua catalana.
A data d'avui les parròquies badalonines de Santa Maria, de Sant Francesc, de Sant Crist de Canyet i els monestirs de Sant Jeroni de la Murtra i de les Clarisses de la Divina Providència ja s'han sumat a la iniciativa fent repicar les campanes dels seus campanars.
A tres quarts de set, a la Plaça Font i Cussó, després d'escoltar el repic de les campanes i el Cant de la senyera, es procedirà a la lectura de diversos textos de mossèn Cinto Verdaguer.
Que sonin les campanes!

1/6/12

les lectures del diumenge de la Santíssima Trinitat. 3 de juny


 "Aneu..."

Dt 4, 32-34. 39-40
És el discurs de comiat de Moisès, en que convida al poble a mirar al seu entorn, i veure si hi troben quelcom de semblant a l’Aliança que el Senyor va fer amb el seu poble. A l’època del Deuteronomi, i durant tot l’Antic Testament, l’objectiu era alliberar el poble del politeisme.
En aquest text trobem, en poques paraules, tota la catequesi del poble d’Israel, amb una enumeració de les obres de Déu pel seu poble: 1) Déu ha creat la humanitat, 2) ha parlat al seu poble, 3) l’ha escollit i l’ha alliberat, 4) li ha donat uns manaments, 5) i finalment, li ha donat una terra.
En aquesta presència constant de Déu al costat del poble, queda encara per descobrir que no és pas reservada exclusivament a Israel, Déu és el Déu de tots els pobles. En aquell temps, cada poble tenia el seu déu o déus, però el Déu que es revela a Israel, és el Déu de tothom.
..........................................................
Mt 28, 16-20
Ens trobem a Galilea, lloc on comença la predicació de Jesús, i a la muntanya, lloc de comunicació de Déu als homes. Aquí, Jesús pronuncia un curt discurs de comiat. Curiosament, l’aparició de Jesús no s’imposa com una evidència ... “alguns dubtaven”; aquesta frase, però, podria ser també com un avís als lectors, de que la fe, malgrat la resurrecció, no és pas una resposta fàcil.
“He rebut plena autoritat al cel i a la terra”, que recorda la visió de Dn 7, 14, sobre el Fill d’Home, que rep tot poder de “l’ancià carregat d’anys”.
Tots els evangelis, de diferent manera, conclouen que fou el mateix Ressuscitat qui va encarregar als apòstols la missió de proclamar l’evangeli a tot el món. La missió encomanada té per objectiu “convertir tots els pobles”.
Els altres evangelis parlen del baptisme en nom de Jesús, o per l’Esperit. Sols Mateu el proposa en “el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant”, com a primera formulació del misteri de la Trinitat. “En nom de”, era una expressió freqüent en la Bíblia, i es referia a una sola persona, a un sol Déu ... però aquí es nomenen tres persones ben diferenciades, encara que sota un sol nom.
... “aneu doncs”, és urgent veure tota la humanitat aprofitar-se d’aquest missatge que ha proclamat Jesús.
JiR

25/5/12

les lectures del diumenge de Pentecosta. 27 de maig


 "Pentecoste Jubilee"
Ac 2, 1-11
La Pentecosta era una festa d’origen pagà, en que es celebrava la collita dels fruits de la terra, però, més endavant, va esdevenir una festa religiosa, per celebrar el do de la Llei al Sinaí. Jerusalem s’omplia d’un massiu pelegrinatge. Els deixebles estaven reunits “tots junts al mateix lloc”, donant a entendre la unitat del grup.
És difícil descriure l’actuació de Déu, d’aquí la utilització de símbols, dels que se’ns avisa amb el “com”: com una ventada, com unes llengües de foc. La remor i el vent, que omplí tota la casa, és un element adequat per expressar la potencia i dinamisme de l’Esperit. El mot hebreu ruah, o el grec pneuma, volen dir vent, però també esperit. El cop de vent omple tota la casa, però les llengües de foc es posen sobre cadascú, és el bateig amb el foc de l’Esperit (Lc 3, 16). Tots són omplerts per l’Esperit, però cadascú s’expressa en la llegua en què és inspirat, cadascú rep la seva particular gràcia, la seva missió. La confusió que provocà a Babel la multiplicació de llengües, aquí, aquesta pluralitat esdevé una font de riquesa: tota la gent, agrupada a l’entorn dels apòstols, entenen el que els diuen, en la seva llengua.
..........................................................
Jn 20, 19-23
El do de l’Esperit, que Lluc situa en la Pentecosta, Joan en parla ja el vespre de Pasqua. Les portes estaven tancades, en l’ànim dels deixebles no hi havia pas la joia de la Pasqua, sinó l’angoixa i la por. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la comunitat, i el primer que fa és donar-los la pau, que és font de vida.
La pau de Jesús, és la de la Bona Nova, que transforma la por en joia, i que obre les portes a totes les nacions. Després ve el do de la missió “com el Pare m’ha enviat, també us envio a vosaltres” ... però els enviats han de ser transformats, per poder continuar l’obra de Jesús. “Alenà damunt d’ells”, semblant a l’alè de Déu al crear l’home, és com una nova creació, seran persones noves. La por i la obscuritat del nostra interior, amb la presència de Jesús, es transformen en pau i alegria, amb la certesa que Ell està amb nosaltres.
La missió de treure el pecat del món, amb el do de l’Esperit, ara l’han d’assumir els deixebles. Però el v. 23 desconcerta: “... quedaran sense perdó”. És difícil pensar que el Déu que ens mostra Jesús, pugui no perdonar; potser caldria interpretar que la missió seria proclamar la paraula del perdó i, de no fer-ho, seria deixar que el món ignorés aquest perdó, abandonar-lo al pecat i no complir la missió encomanada. S’ha d’aconseguir que tothom, fins i tot els pecadors, amb el perdó, s’integrin a la comunitat.
JiR

18/5/12

AMB DÉU O SENSE, també a Badalona

 
«Jo em considero un agnòstic amic de les religions, admirador de les religions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic; un cristià que cerca, que tracta d'entendre millor allò en què creu», diu Francesc Torralba. Al llarg de quaranta cartes —vint per corresponsal—, Francesc Torralba i Vicenç Villatoro aborden temes com ara la pregunta pel sentit, Déu creat o Déu creador, el sagrat i el profà, l'esfera religiosa i l'esfera pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions, l'existència dels cristians, la plaça pública, la capacitat de celebrar i l'espiritualitat sense fe. 

El proper dijous 24 de maig, a les 7:30h, els tindrem a Badalona, al Círcol, per presentar-nos el seu llibre. I ho faran de la ma de dos amics badalonins, en Jaume Oliveres i en Marcel Riera, que comparteixen amb els autors l'actitud vital de recerca. Feu-ho extensiu, doneu-ho a conèixer, el llibre s'ho mereix i la vetllada promet. Us hi esperem!

les lectures del 7è diumenge de Pasqua. L'Ascenssió del Senyor. 20 de maig


Ac 1, 1-11
Els deixebles no comprenen massa el projecte de Déu, esperaven un rei temporal, però Jesús els diu que Déu enviarà quelcom d’Ell mateix, el seu Esperit, per establir un regne nou: el Regne de Déu.
Els relats d’ascensió i ocultament, eren un recurs literari gens infreqüent en el món antic, tant greco-romà com jueu, que pretenien escenificar així el final gloriós d’un personatge. A l’AT, Elies diu a Eliseu que heretarà el seu esperit profètic si el veu mentre és endut cap el cel; així succeeix (2Re 2, 9-12) i Eliseu hereta l’encàrrec de continuar la missió d’Elies.
Els deixebles veient com Jesús s’aixeca, esdevenen hereus de la missió de Jesús, i reben l’encàrrec de proclamar el seu missatge. El fet que Jesús desaparegui envoltat per un núvol, ens vol dir que retorna al sí de Déu; el núvol era el signe de la presència de Déu, com durant la travessia del desert a la sortida d’Egipte (Ex 19, 9 i 16).
“¿Perquè esteu mirant el cel?” diuen els homes vestits de blanc ... l’Església ha de mirar cap a la terra, que és on s’ha de desenvolupar la seva tasca; aquest és el missatge que se’ns vol transmetre.
L’Ascensió és la fi d’una època de relació entre Jesús i els deixebles, i en comença un altre, en la qual hi som tots, que és el temps de l’Església que neix. L’Esperit de Déu pren el relleu de Jesús, i dóna força als deixebles per anunciar la Bona Nova.
..............................................................
Mc 16, 15-20
L’evangeli de Marc acaba en 16,8. El text restant va ser afegit posteriorment, ja en ple segle II, inspirat en textos de Lluc i de Joan.
Jesús s’acomiada dels deixebles amb un encàrrec “aneu per tot el món i anuncieu l’evangeli a tota la humanitat”, no sols als jueus. La salvació s’ofereix a la humanitat sencera, però la fe n’és una condició fonamental. Els que es convertiran amb el missatge dels apòstols, és a través del baptisme que formaran part del grup de seguidors,i es salvaran.
Després, Jesús “fou endut al cel”, amb el que es vol posar l’accent en el fet que la seva recepció i el asseure’s “a la dreta de Déu”, són conseqüència d’un acte del mateix Déu, que el crida cap a Ell. A la terra, Jesús va ser refusat, però en el cel, és portat a un lloc d’autoritat.
JiR

11/5/12

les lectures del diumenge 6è de Pasqua. 13 de maig



Ac 10, 25-26. 34-35. 44-48
            Pere, relacionant-se amb Corneli, un pagà, deixa de considerar impures les persones no jueves, amb el que, teòricament, transgredeix la llei. Però per l’anunci de la Bona Nova, és important reunir-se amb la gent, sigui jueva o no, i allà on es troben.
            S’inicia una nova etapa: cal obrir les portes de l’Església als pagans, per poder anunciar-los la Bona Nova. Pere entén que Déu el convida a depassar la Llei que feia impurs els pagans; poc abans havia tingut la curiosa visió d’un conjunt d’animals, considerats impurs, i una veu li deia “mata i menja”, i després li remarcava que sols pertany a Déu decidir el què és pur o impur.
            Després del baptisme de Corneli, es vol manifestar com és l’Esperit Sant mateix, qui ha destruït les barreres que s’havien posat entre el món, dit pagà, i Déu. Déu no fa accepció de persones, només es fixa en la puresa del cor.
..............................................................                                                                                                                                 
Jn 15, 9-17
            Quan Jesús parla als apòstols, és per omplir-los de joia, doncs la seva vida ha sigut tota d’amor, a imatge del Pare. En l’AT, ja es parla de la joia com una característica de salvació, que la humanitat espera, i sols llavors coneixeran Déu i viuran dins la seva joia.
            Si bé amb el símbol de la vinya es parlava de l’activitat del Pare com a vinyater, que cuidava els ceps i les sarments, aquí es fa novament referència al Pare, però com a model d’amor: “tal com el Pare m’estima, jo us estimo a vosaltres”.
            La relació de Jesús amb els deixebles, no es limita a la unió de les sarments al cep, sinó que adquireix un altre aspecte, una relació interpersonal d’amistat: “no us dic servents sinó amics”, i proposa una mesura de l’amor que comporta aquesta amistat: l’amor més gran és de “qui dóna la vida pels seus amics”.
            S’estableix una cadena d’amor entre el Pare, el Fill i els deixebles. De la mateixa manera que Jesús comparteix amb els deixebles el que rep del Pare, la seva estimació, també ells hauran de compartir amb els altres, amb els germans, el què han viscut i aprés de Jesús, el seu amor. 

JiR