Setmana II de Pasqua. 23 d’abril del
2017
Ac 2, 42-47
Aquest relat està clarament situat
dins els primers dies de l’Església, i comença per resumir, un xic idealitzada,
la vida de la comunitat, dins un primer “sumari”. Explica l’estructuració de la comunitat cristiana en
base a quatre pilars: 1) escoltar l’ensenyament dels apòstols,
que és acollir les paraules i fets de Jesús, que ells van viure, 2) instaurar
entre els creients unes noves relacions, que impliquen no sols compartir les conviccions i les idees, sinó també els recursos materials, vivint així una
comunió fraterna, 3) participar en les pregàries del Temple, practicant les
costums religioses jueves i del mateix Jesús, i 4) però després, en les seves
cases, partir el pa, l’àpat religiós en memòria de Jesús, culminació de la
paraula rebuda i de l’amor compartit. .....................................................................
Jn 20, 19-31
Cada
evangelista descriu de manera diferent els esdeveniments que segueixen la
Resurrecció de Jesús. No s’hi ha de buscar un relat històric, sinó una visió
teològica dels fets.
Estem
encara en el primer dia de la setmana, és el començament d’una nova creació, el
naixement de l’Església. La porta estava tancada, en l’ànim dels deixebles no
hi havia pas la joia de la Pasqua, sinó l’angoixa i la por; malgrat tot, estaven
reunits i no pas dispersats. Jesús “es posà al mig”, és el centre de la
comunitat, i es donà a conèixer, “ensenyà les mans i el costat”. Jesús s’ha de
donar a conèixer amb algun signe, doncs la seva imatge no és com abans, és viu
d’una altre manera.
Hi
ha dues parts en el text: 1) Jesús i els apòstols, en que hi ha una síntesi de
diversos temes: la pau, Jesús
manifesta la seva presència amb el do de la pau i de la joia; la missió, els envia com el Pare ha fet
amb ell; l’Esperit, “alenà damunt
d’ells”, per comunicar-los una nova vida, i el
perdó, oferiran una reconciliació universal, Déu és Amor i Perdó.
2)
Es descriu la trobada entre Jesús i Tomàs, que abans no hi era i no accepta
creure si no veu; no creu el testimoni dels seus companys, vol una experiència
pròpia. Jesús se li mostra, i no el censura, admet que un acte de fe sigui
condicionat. La vinguda a la fe de Tomàs ens porta a un temps nou, el temps de
l’Església, en que caldrà “creure sense haver vist”. No és fàcil veure els
signes de la presència de Déu dins el món, i la fe tindrà de recolzar-se en el
testimoni dels qui van experimentar la presència de Jesús Ressuscitat i ...
sortosos els que així creuran.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada