Diumenge VI de Quaresma.9 d’abril del 2017
Is 50,4-7 Isaïes
parla d’ell mateix i, també, del poble perseguit i humiliat en l’exili de
Babilònia. És alimentat per la Paraula de Déu, per així poder-la transmetre, i
alguns entenen la crida, però d’altres la refusen i, malauradament, es troba
amb la persecució, però suporta els maltractaments doncs sap que està sostingut
per Déu.
La
principal característica d’un veritable servidor de Déu, és l’escolta de la
Paraula, “mantenir la orella oberta”. “Escolta” vol dir també confiança; és una
història de confiança mútua: Déu confia en el servidor, i li proposa una missió
... i el servidor accepta amb confiança aquesta missió.
Els
deixebles de Jesús, buscant dins l’Escriptura, troben en aquest text una ajuda
per comprendre el final de Jesús. ..........................................................................
Mt 26, 14 – 27, 66
Jesús va conscientment cap al seu destí com qui
domina els esdeveniments; sap el que passarà perquè ha sabut desxifrar la
voluntat de Déu dins les Escriptures. El sofriment i la mort, no seran la
darrera paraula, el final és la resurrecció. Si bé els 4 relats de la Passió són semblants,
cadascun dels evangelis hi posa alguns accents propis. Mateu sembla voler posar
en evidència que, fora d’alguns deixebles, la majoria de jueus el van
menysprear i humiliar. Per contra, els pagans, sense saber-ho, són els que li
donen els vertaders títols de noblesa; aquest home anorreat, ferit en la seva
dignitat i acusat de blasfèmia (el pitjor dels pecats !!), és honorat per
estrangers, que li donen els més alts títols de la religió jueva:
- Rei dels jueus.
Pilat li pregunta: “¿tu ets el rei dels jueus?” (27, 11) i Jesús respon “tu ho
dius”; i també li posen aquest títol en el rètol de la creu (27, 37). Li serà
aplicat 2 vegades més, però negativament, d’una manera irònica, per
ridiculitzar-lo, pels soldats romans (27, 29), i per les autoritats religioses
(27, 42).
- Messies. Negativament en
el Sanedrí: “Fes de profeta, Messies! endevina qui t’ha pegat” (26, 68). Pilat,
però, li atribueix d’una manera positiva: “I de Jesús, l’anomena’t Messies, què
n’he de fer?” (27, 22). - Home just, li diu la dona
de Pilat (27, 19), que és, potser, el títol més noble de tot l’antic Testament.
Jesús era un home bo condemnat injustament a morir.
- Fill de Déu.
A manera de parany, el gran sacerdot li pregunta (26, 63). Els jueus fent mofa,
al passar davant la creu (27,40), i
també els sacerdots i mestres de la Llei (27, 42-43). Finalment, el centurió
romà proclama: “En veritat aquest era Fill de Déu” (27, 54), que podríem
considerar la culminació del relat. Són els pagans els primers en dir
la veritat sobre Jesús. Mateu accentua el contrast entre la feblesa del Jesús
condemnat i la grandesa que li reconeixen alguns pagans: és dins la feblesa que
Jesús manifesta la glòria de Déu.
Roser i Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada