Diumenge V de Quaresma.2 d’abril del 2017
Ez 37, 12-14
Ezequiel està exiliat a
Babilònia amb el poble, i els hi vol donar esperança, testimoniant la seva
confiança en Déu. Amb el temps,
començaven a morir els més ancians i els malalts, i al dolor per la mort
d’un ésser estimat, s’hi afegia el morir en terra estrangera i sepultar-los
enmig d’estranys. Però Déu obrirà els sepulcres i els farà tornar a Israel i
“adormir-se” junt als seus avantpassats. El profeta no es refereix pas a la
resurrecció dels morts, idea que no apareix fins el s. II aC, sinó a la
resurrecció del poble, portador de les promeses de Déu.
El missatge que dóna Ezequiel és
una doble promesa: “obriré els vostres sepulcres” i “us faré tornar a la terra
d’Israel”. Però hi ha quelcom més: “posaré el meu esperit dins vostre i
recobrareu la vida”. Es una nova aliança inscrita no en taules de pedra, sinó
dins els cors.
.. ..........................................................................
Jn
11, 1-45
Els deixebles, un cop més, no
entenen Jesús, i volen impedir que vagi a Betània, doncs allà, feia poc
l’havien volgut apedregar ... però Jesús hi va.
Li diuen que Llàtzer porta ja quatre
dies enterrat; es creia que al quart dia l’ànima havia ja abandonat
definitivament el cos, i el retorn era impossible.
Si bé la resurrecció de
Llàtzer és important, és fonamental el diàleg de Jesús amb Marta, al centre del
qual es troba la paraula reveladora de Jesús: “Jo sóc la resurrecció i la
vida”, així com la confessió de fe de Marta: “Tu ets el Messies, el Fill de
Déu”, que no és pas una conseqüència del miracle, que encara no s’ha produït,
sinó una resposta a la revelació de Jesús, i a la seva interpel·lació “Ho creus
això?”.
El relat deixa veure també un
Jesús molt humà, té un gran sentit de l’amistat. Maria està dominada pel dolor,
i Jesús calla i plora amb ella, doncs necessita una presència afectuosa més que
discursos.
Dels jueus que presencien com
Llàtzer reviu, uns creuen però altres corren a explicar-ho als fariseus, que
tindran un nou motiu per decidir fer matar Jesús. El signe, o miracle, no és
suficient per convèncer.
El més important d’aquesta
narració és que Jesús es manifesta com qui pot donar la vida i en qui podem
creure: “Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu”, diu
Jesús als deixebles, referint-se a Llàtzer; el que compta és la glòria de Déu,
però per veure-la cal tenir fe.
Roser i Joan
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada