Setmana III de Pasqua. 30 d’abril del
2017
Ac 2, 14.22-33
Pere, atemorit fins ara, es
desvetlla amb la vinguda de l’Esperit, i “es posa dret” per parlar al poble
d’Israel. És el primer discurs de la jove Església que comença. Els pelegrins
vinguts d’arreu, compartien l’esperança d’Israel en la vinguda del Messies i,
és per això que Pere s’aixeca per anunciar que el Messies que esperaven ja ha
vingut: Déu ha complert la seva promesa.
La predicació de Pere va dirigida
a tothom, i presenta els tres aspectes de la vida de Jesús que compondran el
credo de fe més antic: un Jesús històric, acreditat per Déu amb prodigis i
senyals, la seva mort en mans de les autoritats jueves, i la seva resurrecció
obrada per Déu. Vol també fer èmfasi en la continuïtat de l’obra de Déu a
través de Jesús. Pere acaba el discurs amb un signe d’autenticitat: “nosaltres
en som testimonis”.
.....................................................................
Lc 24, 13- 35
No és la narració d’un fet històric, sinó una composició
teològica, que vol donar un missatge a través d’una parella de deixebles
(Cleofàs i la seva dona) que, decebuts per la mort de Jesús tornaven a casa
seva, a Emmaús; tenien la idea d’un Messies alliberador, triomfador. Les dones
també eren deixebles: “Vora la creu hi havia ... Maria, muller de Cleofàs” ( Jn
19, 25), i altres cites. I un signe de que no era un relat històric: eren
deixebles, però al Sopar de comiat sols hi havia els Dotze ... com, doncs,
podien reconèixer Jesús en el gest eucarístic de partir el pa, si ells no hi
eren?
Quan s’apropa Jesús “els seus ulls
no el reconeixen”, però al explicar el sentit de les Escriptures, “se’ls hi
obren els ulls”; estem parlant, però, d’una lectura cristiana de l’Escriptura,
els jueus no ho veien pas així. Reconèixer Jesús com el Messies no és pas una
evidència, l’Escriptura així de clar no ho diu enlloc, i sols esdevé evident
quan els ulls se’ls hi obren, comprenen el sentit, i llavors “el cor s’abrusava
dins nostre”.
No es diu pas quins textos cita
Jesús, sols que “no calia que el Messies patís ... abans d’entrar a la
glòria?”. Però, seria trair les Escriptures, creure en un exigència de patiment
i de mort, per part de Déu; el mateix Jesús diu: “No hi ha amor més gran, que
donar la vida pels qui un estima”. Es tracta d’assumir les conseqüències de la
opció d’estimar la humanitat proclamant el seu missatge, malgrat el que això
pugui comportar.
La trajectòria de Cleofàs i la seva dona, és una mostra
de com haurien de ser les nostres celebracions de l’eucaristia: cal escoltar i
entendre les lectures, la Paraula, per després poder reconèixer Jesús en el pa
que es trenca i es reparteix.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada