Setmana XX de durant l’any. 20 d’agost
del 2017
Is 56, 1, 6-7
Al retorn de
l’exili a Babilònia, es troben amb el problema de com cohabitar amb els
estrangers que han ocupat el seu lloc durant aquest temps d’exili; dubtes
justificats, doncs la doctrina de ser poble escollit, marcava una clara
separació amb els altres. Hi ha dues opcions: replegar-se i lluitar contra la
influència estrangera, o obrir-se i acollir-los. L’adaptació a la nova situació no va pas ser
fàcil, però els deixebles d’Isaïes ho van tenir clar: la decisió correcta és la
obertura. Si els estrangers volen entrar a la comunitat jueva, cal
acceptar-los, indicant, però, unes condicions. La obertura està ja decidida i
marca una etapa molt important dins la descoberta del caràcter universal del
projecte de Déu.
La pràctica del sàbat va ser un element molt
important en la salvaguarda de la vida comunitària i de la identitat jueva.
S’ha
donat un gran pas: qualsevol que obri bé i practiqui la justícia, serà admès a
la casa de Déu, ja que ... el meu temple serà anomenat “casa d’oració per tots
els pobles”.
..............................................................
Mt 15,21-28
Tir i Sidó era una zona allunyada de
la religió jueva, on els habitants eren considerats marginats i pagans i,
habitualment, els tractaven “com gossos”.
Davant la crida d’una dona
cananea, amb qui cap jueu hi parlaria, Jesús no respon; d’entrada, la seva
actitud desconcerta, sembla que comparteixi els prejudicis del seu poble. Però
malgrat Jesús justifica el no intervenir, la dona insisteix tot reconeixent la
seva petitesa, perquè té confiança en Jesús, té fe. La dona accepta la imatge
dels “gossets”, afirmant que, malgrat que estrangera i pagana, ella pot
participar de la benedicció de Déu, encara que en siguin sols les engrunes que
cauen de la taula del Senyor, i insisteix en la petició de que curi la seva
filla
La
dona cananea expressa la seva fe amb la súplica insistent, i el reconeixement
del messianisme de Jesús, a qui diu “fill de David”, una manera jueva
d’expressar-se. Jesús admira la fe
d’aquesta dona que, en certa manera, reconeix la missió de Jesús com la salvació
de Déu portada a tothom, i no només a un determinat poble.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada