Diumenge XXIX durant l’any. 20 de
octubre del 2019
Ex 17,8-13
És un combat d’Israel en el desert,
per sobreviure, i Moisés vol mostrar que Déu està amb el poble. “Amb la vara de
Déu a la mà”, es refereix al bastó que va aixecar per separar les aigües i obrir
el camí pel poble, a la sortida d’Egipte, i també per fer sortir aigua de la
roca, quan no en tenien en el desert. El bastó no fa pas màgia, sinó que esdevé
un símbol per posar de manifest que Déu hi és.
Dalt del turó, mentre Moisés
mantenia les mans alçades, que és l’actitud de pregar, Josué guanyava als
amalaquites. És Déu qui actua, però és necessària la nostra participació. Les
nostres mans, combatent, o aixecades pregant, són la nostra col·laboració a
l’obra de Déu. Però quan un perd les forces, és bo de trobar qui ens ajudi a
sostenir les nostres mans defallides, i aquest és el paper de la comunitat.
........................................................................................
Lc 18, 1-8
Al inici del text, ja se’ns
dóna la clau de lectura de la paràbola: és “per fer-los veure que cal pregar
sempre sense defallir”. Se’ns vol donar un exemple de pobresa i necessitat, i
també de perseverança i constància en la petició.
La insistència, venç la resistència
del jutge injust; Jesús, amb aquesta analogia, vol convidar els deixebles a
afrontar la situació present i, ... en quanta més raó “Déu no farà justícia als
seus elegits?”.
Però en la vida, no sempre s’arriba
a un final feliç, com en la paràbola ... segueixen les injustícies, la pobresa
... i un es pregunta ¿com ho permet Déu? ¿on és Déu? ... està al teu costat. No
s’han d’esperar “miracles”, sinó que conscients de la companyia de Déu en el
nostre camí, insistir en la oració, demanant forces per perseverar.
El text acaba amb una pregunta: ¿Quan vindrà el
Fill de l’Home, trobarà fe? ...El Fill de l’Home, és algú que
s’espera per la fi del món (Dn 7, 13) i fins la seva vinguda, la fe serà sempre
un combat, una prova de resistència. Aquesta pregunta sembla ser un advertiment,
és com dir que si no vigilem, acabarem deixant de creure.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada