Diumenge XXVIII durant l’any. 13 de
octubre del 2019
2 Re 5,14-17
Naaman, era un general de
l’exèrcit de Síria que tenia lepra, i una esclava seva, israelita, li diu que
hi ha un profeta a Samaria que el podria curar. Amb una decisió no pas fàcil, i
un xic contrariat pel fet de no ser rebut, personalment, pel profeta (leprós =
impur), obeeix el que li diu el missatger d’Eliseu, es banya 7 vegades al
Jordà, i es cura de la lepra.
El Déu d’Israel actua sobre tots els
qui li fan confiança, i aquí és reconegut per un pagà, Naaman, que entén d’on
li ve la curació. Era habitual creure que les divinitats tenien territoris
propis, i és per aquest motiu, que Naatam s’emporta terra per, des del seu
país, poder oferir sacrificis al Déu d’Israel.
Eliseu no admet cap obsequi, ell sap
que no és l’autor de la curació, i els dons de Déu no es compren; caldria
pensar en la costum, no gaire llunyana, de les prometences. Reconèixer que ens
ve de Déu, és l’única manera d’agrair-ho.
........................................................................................
Lc 17, 11-19
La lepra era símbol del
pecat, feia impur (Lv 13, 14), i la seva curació comportava tot un ritual,
condició per tornar a formar part del poble jueu.
Els leprosos, “un tros lluny”, no
sols a una distància física sinó social, doncs eren impurs, criden Jesús, i ell
els diu que vagin a presentar-se al sacerdot, per certificar la seva curació.
Sorprèn la sobrietat de la intervenció de Jesús, sols demana als leprosos
observar la Llei de Moisés per reconeixe’ls curats. Obeint Jesús, són
purificats pel camí, la confiança els hi aporta la curació.
Dels deu leprosos sols un, un
samarità, al veure’s curat deixa el camí cap al Temple (que un samarità tampoc
hi podia entrar) i torna cap a Jesús i “es prosternà als seus peus” (signe de
reconèixer la seva autoritat) per donar-li gràcies, sap apreciar el do rebut de
Déu; els altres nou van a complir lo establert per la Llei. Pel samarità,
s’havia produït un miracle, que comporta fe, i Jesús li reconeix: “la teva fe t’ha salvat”; però els altres,
simplement s’havien curat.
La malaltia havia acostat, reunit,
aquests deu homes; el samarità, amb la lepra, era igual d’impur que els altres
jueus, però la curació els torna a separar: nou són ara uns bons jueus i el
samarità un heretge. Però Jesús no exclou ningú, la seva paraula es revela més
forta que la Llei, i cura a tothom.
Joan i
Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada