Diumenge XXX durant l’any. 27 de octubre
del 2019
Sir 35,12-14. 16-18
Ben Sira va escriure aquest llibre
el segle II aC., en època de dominació grega. La convivència de la cultura
jueva amb la grega havia portat a una certa indiferència religiosa, i l’autor
vol posar en relleu que la fe jueva no és una especulació filosòfica, sinó una
experiència de proximitat amb Déu.
Presenta Déu com un jutge imparcial,
que no té pas en compte el rang social o la fortuna de qui es presenta davant
d’Ell. Déu no fa justícia segons les aparences, sinó que mira el fons del cor.
Escolta al oprimit, l’orfe i la viuda, els tres tipus de situació de pobresa,
els que no tenien dret a la paraula, en la societat d’aquell temps. Es vol fer
reconèixer que Déu protegeix als més febles que, tan sovint són oblidats, i
acull la seva pregària. Quan un està disposat a servir-lo amb tot el cor, és
ben acollit, i la seva pregària arriba fins el cel, més enllà dels núvols.
És un advertiment pels que creuen
adquirir mèrits davant Déu a base de cerimònies i sacrificis, que no reemplacen
mai les disposicions del cor.
........................................................................................
Lc 18, 9-14
Jesús, amb aquesta paràbola,
descriu dues actituds religioses contraposades, davant l’oració: 1) El fariseu
prega dempeus, sense cap temor, la seva consciència no l’acusa de res, és un
escrupolós observant de la Llei, que fins i tot sobrepassa. Dóna gràcies per
ser tan bo i remarca la manca de justícia de l’altre, citada per enlairar la
seva pròpia; més que pregar es contempla ell mateix.
2) El publicà, en un racó, ni
s’atreveix aixecar els ulls. Sap que és malvist per tothom, doncs cobraven els
impostos dels romans i, a vegades, més del que tocava. Reconeix el seu pecat,
però no pot canviar de vida, sols li queda abandonar-se a la misericòrdia de
Déu, “sigues-me propici”, diu. No té res per oferir a Déu, però sí moltes coses
per rebre: perdó i misericòrdia.
Déu justifica el que demana ser
justificat, i no pot fer res per l’altre, que es justifica ell mateix. Jesús
sap molt bé, que el Pare ens acull i ens introdueix en el Regne per la seva
pura misericòrdia i gratuïtat. Això és el que no entén el fariseu, que creu en
els seus propis mèrits, perquè compleix la Llei.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada