Diumenge de la Passió del Senyor.

Diumenge  de la Passió del Senyor.

Is 50, 4-7       

             

             Isaïes parla d’ell mateix i, també, del poble perseguit i humiliat en l’exili de Babilònia. És alimentat per la Paraula de Déu, per així poder-la transmetre, i alguns entenen la crida, però d’altres la refusen i, malauradament, es troba amb la persecució, però suporta els maltractaments doncs sap que està sostingut per Déu.

            La principal característica d’un veritable servidor de Déu, és l’escolta de la Paraula, “mantenir la orella oberta”. “Escolta” vol dir també confiança; és una història de confiança mútua: Déu confia en el servidor, i li proposa una missió ... i el servidor accepta amb confiança aquesta missió.

            Els deixebles de Jesús, buscant dins l’Escriptura, troben en aquest text una ajuda per comprendre el final de Jesús.    

 

                                              

        

Mt 26, 14 – 27, 66                     

   

             Jesús va conscientment cap al seu destí com qui domina els esdeveniments; sap el que passarà perquè ha sabut desxifrar la voluntat de Déu dins les Escriptures. El sofriment i la mort, no seran la darrera paraula, el final és la resurrecció.                                       

Mateu sembla voler posar en evidència que, fora d’alguns deixebles, la majoria de jueus el van menysprear i humiliar. Per contra, els pagans, sense saber-ho, són els que li donen els vertaders títols de noblesa; aquest home anorreat, ferit en la seva dignitat i acusat de blasfèmia (el pitjor dels pecats !!), és honorat per estrangers, que li donen els més alts títols de la religió jueva:                                                                     -           

-Rei dels jueus. Pilat li pregunta: “¿tu ets el rei dels jueus?”  i Jesús respon “tu ho dius”; i també li posen aquest títol en el rètol de la creu . Li serà aplicat 2 vegades més, però negativament, d’una manera irònica, per ridiculitzar-lo, pels soldats romans  i per les autoritats religioses.                                                                                                                                               - -

-Messies. Negativament en el Sanedrí: “Fes de profeta Messies! endevina qui t’ha pegat”. Pilat, però, li atribueix d’una manera positiva: “I de Jesús, l’anomena’t Messies, què n’he de fer?”.                                                                                                                                         

- Home just, li diu la dona de Pilat, que és potser, el títol més noble de tot l’antic Testament. Jesús era un home bo condemnat injustament a morir.                                                                                                                                                   - 

-Fill de Déu. A manera de parany, el gran sacerdot li pregunta. Els jueus fent mofa, al passar davant  la creu, i també els sacerdots i mestres de la Llei. Finalment, el centurió romà proclama: “En veritat aquest era Fill de Déu”, que podríem considerar la culminació del relat.                                                                                                                            Són els pagans els primers en dir la veritat sobre Jesús. Mateu accentua el contrast entre la feblesa del Jesús condemnat i la grandesa que li reconeixen alguns pagans: és dins la feblesa que Jesús manifesta la glòria de Déu.

        

Joan i Roser