Diumenge III de Pasqua
.
Ac 2, 14. 22-33
Pere, atemorit fins ara, es
desvetlla amb la vinguda de l’Esperit, s’aixeca i “es posa dret” per parlar al
poble d’Israel. És el primer discurs de la jove Església que comença. Els
pelegrins vinguts d’arreu, compartien l’esperança d’Israel en la vinguda del
Messies i, és per això que Pere s’aixeca per anunciar que el Messies que
esperaven ja ha vingut: Déu ha complert la seva promesa.
La predicació de Pere va dirigida a
tothom, i presenta els tres aspectes de la vida de Jesús que compondran el
credo de fe més antic: un Jesús històric, acreditat per Déu amb prodigis i
senyals, la seva mort en mans de les autoritats jueves, i la seva resurrecció
obrada per Déu. Vol també fer èmfasi en la continuïtat de l’obra de Déu a
través de Jesús. Pere acaba el discurs amb un signe d’autenticitat: “nosaltres
en som testimonis”.
Lc 24, 13-35
És una composició teològica, que vol donar un missatge a través d’una
parella de deixebles (Cleofàs i la seva dona) que, decebuts per la mort de
Jesús tornaven a casa seva, a Emmaús; tenien la idea d’un Messies alliberador,
triomfador. Les dones també eren deixebles: “Vora la creu hi havia ... Maria,
muller de Cleofàs” ( Jn 19, 25), i altres cites.
Quan s’apropa Jesús “els seus ulls
no el reconeixen”, però al explicar el sentit de les Escriptures, “se’ls hi
obren els ulls”. Reconèixer Jesús com el Messies no és pas una evidència,
l’Escriptura, així de clar no ho diu enlloc, i sols esdevé evident quan els ulls
se’ls hi obren, comprenen el sentit, i llavors “el cor s’abrusava dins nostre”.
No es diu pas quins textos cita
Jesús, sols que “no calia que el Messies patís ... abans d’entrar a la
glòria?”. Però, seria trair les Escriptures, creure en un exigència de patiment
i de mort, per part de Déu; el mateix Jesús diu: “No hi ha amor més gran, que
donar la vida pels qui un estima”. Es tracta d’assumir les conseqüències de la
opció d’estimar la humanitat proclamant el seu missatge, malgrat el que això
pugui comportar.
La
trajectòria de Cleofàs i la seva dona,
és una mostra de com haurien de ser les nostres celebracions de
l’eucaristia: cal escoltar i entendre les lectures, la Paraula, per després
poder reconèixer Jesús en el pa que es trenca i es reparteix.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada