Gn 22, 1-2, 9-13, 15-18
Isaac és l’única
esperança d’aconseguir una descendència, i Déu demana a Abraham
que li sacrifiqui. Vist literalment, no és una bona manera
d’imaginar Déu, que posa a prova Abraham demanant-li que li
sacrifiqui el fill “que tan estimes” i a l’últim moment fa
parar el sacrifici. Mirat, però, amb els ulls de la fe, es veu
diferent.
Abraham sembla va viure
cap els anys 1800 aC, i aquest text va ser escrit vers el 700 aC,
moment en que el poble sabia perfectament que Déu refusava els
sacrificis humans (Dt 18, 10; Jr 19, 5) però també que era difícil
assumir-ho, quan els pobles veïns ho practicaven habitualment, com a
exigència dels seus déus. Això demanava un canvi en la manera de
veure Déu, i la gent llegia aquest text com un relat de la conversió
de la mirada d’Abraham sobre Déu. Es com si Déu li digués: “com
puc voler la mort del teu fill si, precisament, per ell tindràs la
descendència promesa; no sóc pas com els déus pagans”.
Abraham és tingut per
pare dels creients per la seva capacitat de saber escoltar Déu, i no
perdre la confiança.
..........................................................................
Mc 9, 2-10
Jesús tot just acaba
d’anunciar la seva passió i mort als deixebles, però no ho acaben
d’entendre, doncs esperaven un Messies triomfador. “Sis dies
després ...”, o sigui el setè dia (dia en que Déu va parlar a
Moisés a la muntanya), Jesús s’endu Pere, Jaume i Joan cap una
muntanya alta; la solitud i la immensitat de la muntanya, és el lloc
de la revelació. La resplendor que adquireix Jesús, recorda la
irradiació que emetia Moisès després de la seva trobada amb Déu.
Déu era allà, el núvol manifestava la seva presència amagada;
Moisés i Elies representaven la Llei i els profetes, l’Antic
Testament.
Abans de començar la
predicació per Galilea, en el baptisme de Jesús, Déu diu “en tu
m’he complagut” ... hi està d’acord. Al iniciar ara el camí
vers Jerusalem, on el mataran, Déu reafirma aquest acord en el que
fa Jesús, i afegeix: “escolteu-lo”, és una crida a la
confiança. ... i ara cal baixar de la muntanya i vèncer la
temptació d’instal·lar-se en tres tendes, cal afrontar els
esdeveniments.
Sols la resurrecció
donarà la llum per comprendre l’escena viscuda pels tres apòstols,
i és per això que Jesús els diu que no ho diguin a ningú.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada