"...i anà per tot Galilea, predicant a les seves sinagogues i traient els dimonis."
Jb 7, 1-4, 6-7
En
forma d’un conte, escrit en el segle V aC., el llibre de Job ens
mostra un home ric i feliç, íntegre i creient en Déu que, de cop i
volta, li cauen a sobre les pitjors desgràcies. Els seus amics,
igual com tothom pensava en aquell temps (Lv 26, 15-26; Dt 28, 27),
ho interpreten com un càstig pels seus pecats ... que Job nega haver
comès.
En el text d’avui, Job
exposa la seva tristesa i manca d’esperança. Però si seguim el
relat, poc a poc la veu de l’experiència parla: s’adona de com
alguns malfactors viuen feliços, mentre gent honesta pateix sense
socors. No hi ha pas la justícia que els seus amics proclamaven, i
Job fa un acta d’humilitat, reconeixent que sols Déu sap els
misteris de la vida.
Sofriment i clams,
continuen presents després de tants segles, i el parany es troba en
actuar com els amics de Job, que volen explicar i justificar el mal.
Lo important del llibre de Job no són els fets, que no són
històrics, sinó la saviesa de les seves reflexions sobre el
problema del mal i la seva presència injustificada en el món.
..........................................................................
Mc 1, 29-39
El punt capital d’aquest
text és la importància de la intervenció de Jesús, que no vol la
malaltia ni el sofriment, que afeixuguen als homes. Agafa la mà de
la sogra de Pere i “la fa aixecar”, en que es posa de manifest
l’autoritat de Jesús, i que porta a dues conseqüències: la febre
va deixar-la, i la dona “es posà a servir-los”. Jesús ens vol
drets i en camí, disponibles per servir als altres.
Quan “el sol s’havia
post”, s’havia acabat el sàbat i porten cap a Jesús malalts i
posseïts. Malgrat que per la malaltia eren persones excloses,
impures, Jesús s’hi acosta i els cura, els hi obre un camí
d’esperança, mostrant els “signes” de que el Regne de Déu ja
és aquí. Si Jesús cura, a la vegada que anuncia el Regne, és
perquè el mal contraria el projecte de Déu, i cal desfer-se’n.
Després ...“de bon
matí” ... Jesús comença el dia pregant tot sol, en un lloc
silenciós i en calma. No es pot entrar plenament dins la intimitat
de Déu si no sabem aïllar-nos del nostre entorn ... “se n’anà
a un lloc solitari”.
Pere li diu “tothom et
busca”, però Jesús el condueix a l’essencial:
ha vingut a predicar el Regne de Déu, i cal anar també a altres
pobles.
Es posen de manifest els
punts forts de l’activitat de Jesús: pregària, predicació i
curar, curar com a símbol de misericòrdia, de la manera d’actuar
Déu.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada