Lv 13, 1-2. 45-46
Se’ns proposa aquest
text per comprendre millor el context en que es produeix la curació
d’un leprós per Jesús, que ens relata l’evangeli.
No n’hi havia prou de
sofrir una malaltia que, a més, qui la patia era declarat impur, lo
que comportava estar apartat de tota vida religiosa i, en aquesta
època, també de tota vida social.
La malaltia es creia
conseqüència del pecat, i aquesta és la raó per la que el malalt
tenia que separar-se del poble, complint lleis religioses, i
adreçar-se a un sacerdot (i no a un metge) per declarar la malaltia,
o certificar la seva curació, procedint llavors a una sèrie de
ritus de purificació.
Perquè la lepra va
adquirir tanta importància en la vida social? Donat que es
considerava una malaltia contagiosa, era també una manera de
preservar la resta de població.
..........................................................................
Mc 1, 40-45
El leprós era marginat
per la seva malaltia, conseqüència del seu pecat, segons la
tradició jueva; mai hauria d’haver gosat apropar-se a Jesús ... i
Jesús mai hauria d’haver-lo tocat, amb el que esdevenia impur,
segons la Llei. Un i l’altre van transgredir l’exclusió que
proposava el Levític, però ... és a causa d’aquest doble
atreviment, que la curació va ser possible. Jesús es commogué, i
parlà amb autoritat: “ho vull”.
La Bona Nova que Jesús
anuncia és que cap persona pot ser declarada impura i exclosa en nom
de Déu. Jesús trenca tots els esquemes de marginació; la seva
pràctica vol abolir les fronteres que divideixen els homes. Però
Jesús no vol pas ser tingut per un guaridor, la seva missió depassa
la curació del cos. Tal i com exigeix la llei, Jesús envià el
leprós a que es mostri al sacerdot, per constatar la seva curació,
i li diu que no expliqui res, però el leprós ho propaga per tot
arreu. Això comporta que Jesús tingués de quedar-se sempre en el
despoblat, per evitar aglomeracions de gent amb ànsies de curació.
En Jesús, però, la curació era sols un signe de la seva disposició
en favor dels desvalguts, dels més necessitats.
Jesús transgredeix la
lletra de la llei (el que prescriu el Lv), adopta un gest d’extrema
llibertat, però no tothom està disposat a entendre’l, d’aquí
el silenci que imposa al leprós curat. Això dóna a entendre el
combat constant que Jesús tindrà d’assumir, per revelar el
vertader rostre de Déu: l’amor que allibera està per sobre de
tota llei; trencar la marginació, és un signe evident de l’arribada
del Regne.
Joan i Roser
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada